El racisme institucional nega el dret a l’habitatge

El racisme institucional nega el dret a l’habitatge

Denunciem el racisme institucional que ens deixa fora del circuit de prestacions en matèria d’habitatge pel sol fet de ser persones migrades o racialitzades.

Durant els últims dies estem vivint un esclat de mobilitzacions internacionals i en el nostre territori en contra del racisme en totes les seves formes d’expressió. Des de les PAH Catalanes celebrem totes aquestes manifestacions i expressions de ràbia col·lectiva contra aquest sistema que continua perpetuant desigualtats i opressions entre nosaltres. Al mateix temps, mostrem el nostre rebuig més absolut a qualsevol forma d’abús policial i racisme.

És per això que ara, i com hem fet sempre, estem convençudes de la importància de denunciar com actua el racisme en la qüestió concreta de l’habitatge.

Denunciem el racisme institucional que ens deixa fora del circuit de prestacions en matèria d’habitatge pel sol fet de ser persones migrades o racialitzades. Alhora, ens sumem a la campanya posada en marxa durant el confinament per reclamar #RegularizacionYa de totes les persones no regularitzades, a les quals se’ns vulneren sistemàticament tots els drets.

Aquest racisme institucional es tradueix, entre altres discriminacions, en el fet que centenars de famílies no podem accedir a la taula d’emergència de reallotjament a causa de la nostra condició d’irregularitat. Alguns reglaments locals de meses d’emergència demanen fins i tot 2 o 3 anys d’antiguitat de padró, requisit clarament discriminatori que contradiu la Llei catalana de Serveis Socials que demana senzillament l’empadronament i no certs anys d’inscripció. Les institucions públiques ens estan deixant desemparades i sense cap possibilitat de solucionar la situació d’exclusió.

Des de la nostra experiència com a moviment social, fem públic que aquests organismes es desentenen totalment davant de les situacions d’exclusió que vivim  i que sovint únicament ofereixen la possibilitat de repatriació. Amb això, no només menyspreen l’arrelament que hem establert en la ciutat en la qual vivim actualment, sinó que a més, ignoren les problemàtiques per les quals vam deixar els nostres països d’origen.

D’altra banda, en alguns municipis a les persones migrades o racialitzades també se’ns neguen drets bàsics com el padró: Garantir-lo és una obligació de les administracions! Per aquest motiu, reivindiquem l’empadronament actiu, sigui quina sigui la situació administrativa, evitant així perpetuar una situació d’exclusió totalment injustificable.

 A conseqüència de totes aquestes articulacions del racisme, moltes vegades l’única opció que tenim per accedir a un habitatge és la via informal en la qual sovint som enganyades per màfies que fan negoci de la desesperació i la necessitat aliena i que converteixen els nostres barris en un mercat de venda de claus, gràcies a la vulneració sistemàtica del dret a l’habitatge.

La llista de discriminacions podria acabar aquí, però la realitat és que el racisme també s’articula des del sector privat. Un clar exemple d’això el tenim en immobiliàries que ni ens miren a la cara quan travessem la porta i que es neguen a llogar-nos un pis. Normalment aquestes immobiliàries solen argumentar que el pis ja està llogat, encara que sempre hem pogut comprovar com setmanes més tard l’habitatge continuava buit i l’anunci al mateix lloc on era.

Veiem també com últimament s’està parlant i debatent molt sobre la seguretat ciutadana, tendint a ignorar que la manca d’accés a un habitatge o mirades d’odi pel carrer (en motiu del lloc de naixement) també generen una forta sensació d’inseguretat.

Aquestes són només algunes de les discriminacions racistes en matèria d’habitatge que patim pel fet de ser migrades o racialitzades que es tradueixen en grans dificultats per poder accedir a un habitatge digne i l’augment dràstic de les possibilitats d’exclusió social. Queda reflectida així una enorme esquerda més del sistema capitalista que té en el racisme a un dels seus pilars en el qual ens volen fer sobreviure, on la injustícia, les desigualtats i el patiment de les de sempre són el pa que mengem cada dia als nostres pobles i ciutats.

Per tot això, entenem que només des d’una organització popular radicalment antiracista, podem seguir lluitant per garantir els drets de totes les que ens quedem al marge pel fet de ser persones migrades o racialitzades. 

Des de la PAH tenim clar que seguirem lluitant en aquest sentit, que totes ens mereixem un sostre digne on viure i que cal teixir aliances amb els col·lecius antiracistes que estan fent una feina brutal per tal de seguir canviant l’ordre establert.