Cast

El protocol preveu que els Mossos decideixin si actuen amb antiavalots depenent ”el risc”.

Aquests dies enrere, enmig del soroll criminalitzador “antiocupa o pro-desnonaments” i la proximitat de les eleccions de fons, la Conselleria d’Interior ha presentat el nou protocol dels Mossos per marcar la seva actuació als desnonaments. El protocol, que va ser una condició de l’acord d’investidura del nou Govern, arriba tard i malament.

Un dia després de ser presentat, ja s’ha demostrat que està molt lluny de ser una eina que limiti els abusos de força i les actuacions irracionals dels Mossos d’Esquadra davant d’una violació de drets humans com són els desnonaments, a més d’un intent de la Conselleria d’Interior de desresponsabilitzar-se de les polítiques de protecció del dret a l’habitatge digne , que també li pertoquen, com a part del Govern de la Generalitat.

Hem de valorar i situar el nou protocol en el seu context: amb Catalunya sent el territori líder en desnonaments (30% dels llançaments practicats tot l’Estat), i en el marc d’un atac obert i constant, per part de la “coalició pro- bancs-voltors i antiocupes” (formada per VOX-PP, JuntsXCat i amb el suport recent de PSC-PSOE) a les persones vulnerables que veuen el seu accés al dret a l’habitatge una utopia cada dia més llunyana i no se’ls deixa una altra alternativa que entrar a viure en pisos buits que les entitats financeres han deixat en desús després de desnonar altres famílies abans, per mal vendre’l després a fons d’inversió a grans propietaris.

En aquest context , de crisi habitacional greu i “demagogia política aporofòbica” en defensa del negoci dels grans propietaris i els beneficis de les empreses de seguretat i “alarmes”, d’entrada, aquest nou protocol no modifica allò que des de les PAH catalanes i els moviments per l’habitatge fa molt de temps que denunciem: l’actuació sense sentit i mala praxi d’aquells que haurien de vetllar per nosaltres com a ciutadanes. En lloc de protecció, ens trobem amb arbitrarietat, abusos d’autoritat, violència física i fins i tot detencions de activistes, com la setmana passada a Sabadell, en una acció stop desnonaments de desobediència civil pacífica (com ho són totes ), ja amb el nou protocol en marxa.

Sobre el paper, el gran canvi passa perquè deixa ben clar per escrit, cosa que a la pràctica ja passava. Ho ordeni explícitament un jutge o no, les forces de l’ordre poden intervenir sempre que el cap del dispositiu, o comandaments superiors del cos, valorin que existeixen “riscos greus per a la seguretat de les persones i els béns”, “accions que puguin comprometre l’ordre públic” o “accions que dificultin o impedeixin l’execució de l’ordre judicial”. En resum: sempre que hi hagi una convocatòria del moviment pel dret a l’habitatge, hi estaran Brimo i ARRO per desactivar la defensa dels drets fonamentals i facilitar que els grans especuladors ens facin fora al carrer i segueixin fent l’agost.

A més, ens produeix una gran indignació que el Conseller d’Interior afirmés a la roda de premsa de la seva presentació que “el cos dels Mossos d’Esquadra no desnona, qui desnona una persona vulnerable del seu habitatge és una societat injusta” . Que el màxim responsable de la Policía i membre del Govern català afirmi això, quan la Generalitat és una de les màximes responsable en polítiques d’habitatge i està “fallant” a cada desnonament sense un reallotjament digne que executen els Mossos , és senzillament inadmissible.

Després d’analitzar llegir el nou protocol, reivindiquem :

1. Abans de realitzar un desallotjament s’hauria d’informar Serveis Socials però no quedar-se només en aquest pas, que ara es “protocol·litza” però que en la realitat no funcionarà perquè no hi ha pisos d’emergència; sinó fins i tot per garantir un reallotjament digne i adequat a la família.
2. Suspensió de les actuacions en els desnonaments fins que els grans propietaris ofereixin el lloguer social obligatori . En casos de petits propietaris, és l’administració la que ha de garantir el reallotjament abans del desnonament. Encara que alguns jutges titllen la Llei 24/2015 d’administrativa, hi ha sentències que diuen el contrari. Tot i així la Generalitat com a responsable i administració pública -incloent-hi els Mossos- li hauria de complir rigorosament.
3. La presència del moviment social de veïns o de persones solidàries per dret a l’habitatge no hauria de ser una causa perquè vingui la BRIMO per facilitar que la família sigui desnonada. En tot cas, el seu paper, en cas que un jutge ordeni la seva presència, ha de ser aixecar l’acta pertinent sense entrar a l’habitatge, controlar la comitiva per al seu informe i traslladar a l’Administració que tingui cura del reallotjament quan en tinguin.
4. En cap cas no cal que es presenti directament la BRIMO als desallotjaments com estan fent encara, ja que el moviment d’habitatge sempre actua en situacions on hi ha risc, no per a la comitiva judicial, sinó per a persones o famílies que són vulnerables. Neix amb baixa credibilitat un suposat “protocol social” que estant ja en vigor, no es respecta.
5. Activar immediatament un Pla de Xoc per posar la taula d’emergència de Catalunya i les municipals a zero a través de l’augment urgent del parc d’habitatge social. És responsabilitat de la Generalitat reallotjar, no desallotjar, les 1.600 persones amb resolució favorable de la taula a nivell català, a més de les que s’enfrontin a nous desnonaments i estiguin en exclusió residencial.

Si la tasca dels Mossos és fer complir la llei, davant d’un desnonament qui la incompleix és la propietat o l’administració , en cap cas el dret a protesta de les persones solidàries amb els qui menys tenen i han estat abandonades per l’administració. Per què la Conselleria argumenta que no es poden incomplir les lleis i els mandats judicials però executa desnonaments de grans tenidors que incompleixen de forma flagrant la llei antidesnonaments catalana? La llei catalana 24/2015 és clara i està dotada de mecanismes per evitar qualsevol desnonament. Compliu-la i feu-la complir!

Encara que ens alarma el reconeixement de la inexistència d’actuacions policials de desnonament no protocol·litzades, que explica el desgavell de les actuacions policials precedents, i aspirem a acabar definitivament amb els desnonaments; exigim que la Conselleria d’Interior faci un pas real per deixar de considerar-los com una “frívola” qüestió d’ordre públic o execució judicial, integrant de manera valenta la visió i actuació social al centre . Som conscients que hi pot haver resistències, però és una demanda de mínims que allò que la societat reclama.

Per nosaltres, les persones són el primer. Perquè no escollim deixar de pagar, no escollim viure en precari (ocupar). La situació és molt difícil per a totes les persones que per una raó o una altra vivim al llindar de la pobresa. No en som culpables, som víctimes d’un capitalisme depredador i salvatge, així com dels poders públics que no garanteixen ni els drets fonamentals.

Els darrers anys, amb una nova recessió a causa de la pandèmia i de la guerra, hem vist com l’habitatge continua pujant de preu mentre es consumeixin retrocessos en polítiques socials. Necessitem més lleis, polítiques, habitatges socials i pressupost públic per evitar que ningú no es quedi al carrer, no eines per facilitar els desnonaments.

No vam triar viure així!

Per això des de les PAH Catalanes manifestem el nostre rebuig a aquest protocol i exigim la correcció immediata amb criteris socials i de drets, en el marc d’unes polítiques urgents, reals i integrals pel dret a l’habitatge.

Cast

El nuevo protocolo de desahucios de Mossos es papel mojado

El protocolo prevé que los Mossos decidan si actúan con antidisturbios dependiendo ‘’el riesgo’’. 

Estos días atrás, en medio del ruido criminalizador “anti-ocupa o pro-desahucios”y la proximidad de las elecciones de fondo, la Conselleria de Interior ha presentado el nuevo protocolo de los Mossos para marcar su actuación en los desahucios. El protocolo, que fue una condición del acuerdo de investidura del nuevo Govern, llega tarde y mal. Y un día después de ser presentado, ya se ha demostrado que está muy lejos de ser una herramienta que limite los abusos de fuerza y las actuaciones irracionales de los Mossos d’Esquadra ante una violación de derechos humanos como son los desahucios, además de un intento de la Conselleria de Interior de desresponsabilizarse de las políticas de protección del derecho a la vivienda digna, que también le atañen, como parte del Gobierno de la Generalitat..

Debemos valorar y situar el nuevo protocolo en su contexto: con Catalunya siendo el territorio líder en desahucios (30% de los lanzamientos practicados todo el Estado), y en el marco de un ataque abierto y constante, por parte de la “coalición pro-bancos-buitres y anti-ocupas” (formada por VOX-PP, JuntsXCat y con el apoyo reciente de PSC-PSOE) a las personas vulnerables que ven su acceso al derecho a la vivienda una utopía cada día más lejana y no se les deja otra alternativa que entrar a vivir en pisos vacíos que las entidades financieras han dejado en desuso después de desahuciar a otras familias antes, para mal venderlo luego a fondos de inversión o a grandes propietarios.

En este contexto, de crisis habitacional grave y “demagogia política aporofóbica” en defensa del negocio de los grandes propietarios y los beneficios de las empresas de seguridad y “alarmas”, de entrada, este nuevo protocolo no modifica lo que desde las PAH catalanas y los movimientos por la vivienda llevamos mucho tiempo denunciando: la actuación sinsentido y mala praxis de aquellos que deberían velar por nosotras como ciudadanas. En lugar de protección, nos encontramos con arbitrariedad, abusos de autoridad, violencia física e incluso detenciones de activistas, como la semana pasada en Sabadell, en una acción stop desahucios de desobediencia civil pacífica (como lo son todas), ya con el nuevo protocolo en marcha.

Sobre el papel, el gran cambio pasa por que deja bien claro por escrito, lo que en la práctica ya pasaba. Lo ordene explícitamente un juez o no, las fuerzas del ‘’orden’’ pueden intervenir siempre que el jefe del dispositivo, o mandos superiores del cuerpo, valoren que existen “riesgos graves para la seguridad de las personas y los bienes”, “acciones que puedan comprometer el orden público” o “acciones que dificulten o impidan la ejecución de la orden judicial”. En resumen: siempre que haya una convocatoria del movimiento por el derecho a la vivienda, allí estarán Brimo y ARRO para desactivar la defensa de los derechos fundamentales y facilitar que los grandes especuladores nos echen a la calle y sigan haciendo el agosto.

Además, nos produce una gran indignación que el Consejero de Interior afirmara en la rueda de prensa de su presentación que “el cuerpo de los Mossos d’Esquadra no desahucia, quién desahucia una persona vulnerable de su vivienda es una sociedad injusta”. Que el máximo responsable de la Policía y miembro del Gobierno catalán afirme eso, cuando la Generalitat es una de las máximas responsable en políticas de vivienda y está “fallando” en cada desahucio sin un realojo digno que ejecutan los Mossos, es sencillamente inadmisible. 

Después de analizar leer el nuevo protocolo, reivindicamos: 

1. Antes de realizar un desalojo se debería informar a Servicios Sociales pero no quedarse sólo en este paso, que ahora se “protocoliza” pero que en la realidad no funcionará porque no hay pisos de emergencia; sinó hasta y para garantizar un realojo digno y adecuado a la familia. 
2. Suspensión de las actuaciones en los desahucios hasta que los grandes propietarios ofrezcan el alquiler social obligatorio. En casos de pequeños propietarios, es la administración la que debe garantizar el realojo antes del desahucio. Aunque algunos jueces tachen la Ley 24/2015 de administrativa, existen sentencias que dicen lo contrario. Aun así la Generalitat como responsable y administración pública -incluyendo los Mossos- debería de cumplirla a rajatabla.
3. La presencia del movimiento social de vecinos o de personas solidarias pro derecho a la vivienda no debería de ser una causa para que venga la BRIMO para facilitar que la familia sea desahuciada. En todo caso su papel, en caso de que un juez ordene su presencia, debe ser levantar el acta pertinente sin entrar en la vivienda, controlar a la comitiva para su informe y trasladar a la Administración que se cuide del realojo cuando lo tengan.
4. En ningún caso es necesario que se presente directamente la BRIMO a los desalojos como están haciendo todavía, ya que el movimiento de vivienda siempre actúa en situaciones donde hay riesgo, no para la comitiva judicial, sinó para personas o familias que son vulnerables. Nace con baja credibilidad un supuesto “protocolo social” que estando ya en vigor, no se respeta.
5. Activar inmediatamente un “Plan de Choque” para poner la mesa de emergencia de Catalunya y las municipales a cero a través del aumento urgente del parque de vivienda social. Es responsabilidad de la Generalitat realojar, no desalojar, a las 1.600 personas con resolución favorable de la mesa a nivel catalán, además de las que se enfrenten a nuevos desahucios y estén en exclusión residencial.

Si la labor de los Mossos es hacer cumplir la ley, ante un desahucio quien la incumple es la propiedad o la administración, en ningún caso el derecho a protesta de las personas solidarias con quienes menos tienen y han sido abandonadas por la administración. Por qué la Consejería argumenta que no se  pueden incumplir las leyes y mandatos judiciales pero ejecuta desahucios de grandes tenedores que incumplen de forma flagrante la ley antidesahucios catalana? La ley catalana 24/2015 es clara y está dotada de mecanismos para evitar cualquier desahucio. ¡Cúmplanla y háganla cumplir!

Aunque nos alarma el reconocimiento de la inexistencia de actuaciones policiales de desahucio no protocolizadas, que explica el desbarajuste de las actuaciones policiales precedentes, y aspiramos a acabar definitivamente con los desahucios; exigimos que la Consellería de Interior dé un paso real para dejar de considerarlos como una “frívola” cuestión de orden público o ejecución judicial, integrando de forma valiente la visión y actuación social en el centro. Somos conscientes que puede haber resistencias, pero es una demanda de mínimos que lo que la sociedad reclama.

Para nosotras, las personas son lo primero. Porque no escogemos dejar de pagar, no escogemos vivir en precario (ocupar). La situación es muy difícil para todas las personas que por una razón u otra vivimos en el umbral de la pobreza. No somos culpables, somos víctimas de un capitalismo depredador y salvaje, así como de los poderes públicos que no garantizan ni los derechos  fundamentales.

Los últimos años, con una nueva recesión debido a la pandemia y a la guerra, hemos visto como la vivienda sigue subiendo de precio mientras se consuman retrocesos en políticas sociales. Necesitamos más leyes, políticas, viviendas sociales y presupuesto público para evitar que nadie se quede en la calle, no herramientas para facilitar los desahucios.

 No escogimos vivir así. 

Por eso desde las PAH Catalanas manifestamos nuestro rechazo a este protocolo y exigimos su corrección inmediata con criterios sociales y de derechos, en el marco de unas políticas urgentes, reales e integrales por el derecho a la vivienda.