Debat electoral: Els partits presentats a la propera legislatura parlen de les polítiques d’habitatge que promouran.

Debat electoral: Els partits presentats a la propera legislatura parlen de les polítiques d’habitatge que promouran.

El Sindicat de Llogateres i les PAH Catalanes organitzen un debat en línia amb representants dels diferents partits per conèixer i analitzar les seves propostes en matèria d’habitatge

Candidats dels 8 partits polítics que es presenten a les eleccions al Parlament de Catalunya han explicat en un debat electoral quins són els seus compromisos envers la defensa del dret a l’habitatge durant la propera legislatura. L’acte polític, moderat per l’Andreu Merino, s’ha desenvolupat aquest matí entre les 11 i les 13.30h a través de la plataforma Zoom i s’ha retransmès en directe a través de Youtube.

Al debat han assistit els següents candidats: Rosa Maria Iborra (PSC), Jose Rodríguez (ERC), Helena Fort (JuntsXCat), Susanna Segovia (CatComú-Podem), Maria Sirvent (CUP),
Marc Rodés (PDeCat), Sonia Rodríguez (Cs) i Àlvaro Benejam (PP).

Al bloc inicial hem parlat de la recent sentència del Tribunal Constitucional que anula el Decret Llei 17/2019 per motius de forma. La resposta de la ciutadania ha estat contundent, aquest darrer cap de setmana més de 3.500 persones han sortit al carrer a rebutjar la sentència i a exigir que la primera Llei que s’aprovi a la nova legislatura recuperi i blindi les ampliacions aconseguides de la Llei 24/2015 i ara anul·lades per la sentència.
Seguint en el marc de la Llei 24/2015 hem preguntat també sobre Pobresa Energètica. Des de 2015 estan pendents de firmar els convenis entre el Govern de la Generalitat i les companyies subministradores que eixugaran el deute acumulat de les famílies vulnerables. Quins compromisos adquireixen per a firmar d’una vegada per sempre aquests convenis?

En el segon bloc hem tractat la Llei de Regulació de preus de Lloguer. El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit recentment un recurs del PP contra la llei de regulació dels lloguer. A més, la Generalitat encara no ha actuat d’ofici per sancionar incompliments de la normativa, que són visibles donant un cop d’ull a qualsevol portal immobiliari. Tenint en compte aquestes dues premises i el consens de país que ha permès impulsar la llei amb el suport de més de 4.000 organitzacions, hem tractat la posició dels partits per conèixer la seva posició.

Al tercer bloc hem parlat de la desviació de pisos al mercat turístic. En els darrers 10 anys, a Catalunya s’han desviat més de 80.000 pisos al mercat turístic. A banda d’aquests que tenen llicència, també s’hi han desviat una quantitat indeterminada d’immobles de manera il·legal. Diversos estudis demostren que això fa baixar l’oferta de lloguer residencial i incrementa el preu de l’habitatge, contribuint a l’especulació. L’arribada de la pandèmia ha generat un nou fenomen, els lloguers de temporada falsos, que no s’ajusten a la llei. A més, la Generalitat ha regularitzat el lloguer turístic d’habitacions. Compliran els partits el mandat del Parlament Europeu per frenar l’auge de pisos turístics?

Al quart bloc hem tractat l’insuficient parc públic d’habitatge. El percentatge del parc públic d’habitatge a Catalunya no arriba al 2% i la llei preveu arribar a un 15% el 2027. D’altra banda, les meses d’emergència que han d’oferir habitatges a persones en situació d’exclusió residencial estan col·lapsades. La situació és insostenible. Quines mesures prendran els partits per fer-hi front?

Al cinquè i últim bloc hem parlat de repressió policial i Llei Mordassa. Els Mossos d’Esquadra han estat sota el focus els darrers mesos per les seves actuacions en desnonaments i fins i tot el conseller d’Interior, Miquel Sàmper, ha admès que alguns dispositius eren qüestionables i probablement desmesurats. A més, el Sindicat de Llogateres i la PAH denuncien que acumulen més de 100.000 euros en multes per exercir el dret a protesta i intentar frenar desnonaments. Continuarà el nou Govern recorrent a la llei mordassa per sancionar veïns i activistes?

El debat organitzat avui es celebra en el marc d’una crisi econòmica i social agreujada per la pandèmia per la covid-19, la qual ha provocat una gran davallada dels ingressos de les famílies treballadores. L’objectiu ha estat conèixer les respostes dels diferents partits a la situació d’emergència habitacional, el parc públic d’habitatge i la regulació de preus de lloguer, entre d’altres.

El moviment pel dret a l’habitatge tenim clar que calen mesures estructurals per acabar amb la situació que estem patint. I per aconseguir-ho cal, sobretot, voluntat política. Sabem que en període electoral moltes de les promeses després queden en paper mullar.

Estarem atentes a la propera legislatura. I recordem, o hi han solucions o ens hi trobaran de front. Hi ha vides en joc.