Posar la llista d’espera de la mesa d’emergència a zero ha de ser la prioritat del Govern català

La PAH ha ocupat avui en una acció l’Agència de l’Habitatge, que manté 881 pisos buïts mentre 870 famílies esperen un pis de la mesa d’emergència

Catalunya lidera el “ranking de la vergonya” amb 7.148 desnonaments el 2023 però la llista d’espera pot arribar als dos anys.

La situació en general en l’àmbit de l’habitatge a Catalunya ha arribat al límit i afecta a tota la societat catalana: que no arriba a final del mes per culpa de la hipoteca o el lloguer, ni accedir a un habitatge pels elevats preus, que pateix les traves que posen les mateixes immobiliàries que no accepten a tothom -racisme vers les persones migrades, o discriminació de les famílies amb infants i mascotes-, o que és expulsada de casa seva quan la finca o el pis canvia de propietari i cau en mans d’un fons voltor. Tot plegat provoca que des de fa anys Catalunya sigui el territori líder en desnonaments. Només el 2023 es van produir 20 desnonaments al dia.

Malgrat tot, Catalunya és també el territori amb més lleis per evitar desnonaments i donar solucions residencials a les persones excloses pel mercat. El mecanisme més important és la Mesa d’Emergència, un sistema que va ser creat per a donar resposta a l’emergència habitacional i perquè cap família es quedi al carrer, sigui per desnonament o altres casuístiques d’exclusió social, oferint un pis de l’administració pública en règim de lloguer social per les situacions urgents.

Malauradament, el que va néixer com un mecanisme incipient de reallotjament, ha quedat desbordat per la mateixa emergència, generant unes llistes d’espera que poden durar anys, reallotjaments indignes i temporals que massa vegades els ajuntaments no estan disposats a costejar massa temps, desnonant a les famílies de les pensions.

També detectem un major filtratge premeditat per negar l’accés a Mesa, per evitar un major col·lapse institucional, sense tenir en compte les conseqüències devastadores per a les persones. Així és com el que hauria de ser un mecanisme eficaç per donar solucions al patiment, ha derivat en un de repartiment d’engrunes i de gestió de la misèria.

Avui, les PAH Catalanes ens mobilitzem per denunciar la situació i exigir un Pla de Xoc urgent per reduir la vergonyosa llista d’espera de les meses d’emergència a zero, reallotjament en habitatges dignes i no en pensions, que el nou Govern ha d’implementar de manera prioritària per tal que la mesa d’emergència passi a ser una garantia real del dret a reallotjament.

En funció de l’experiència dels centenars de famílies que omplen les nostres assemblees per tota Catalunya, des de la PAH denunciem que:

• El que hauria de ser un procés de reallotjament de 3 mesos, acaba convertint-se en una angoixa que pot arribar als dos anys o més. Les famílies, en aquest temps, han de preparar-se pel pitjor, davant la probabilitat de quedar-se al carrer en aquest període. Això no hauria de succeir, ja que d’acord amb la Llei 24/2015, l’Administració ha de sol·licitar la suspensió del procediment judicial fins que hi hagi una alternativa. Si no és així, l’Administració és l’única responsable del desnonament per incompetència o lentitud en reallotjar. La llei antidesnonaments catalana és clara (article 5.6): «Les persones i unitats familiars en risc d’exclusió residencial que no puguin afrontar el pagament del lloguer de l’habitatge habitual tenen dret a gaudir d’ajudes que evitin el llançament, garantint així el dret a l’habitatge digne i adequat com a dret fonamental. Les administracions públiques han de garantir en qualsevol cas el reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés de ser desnonades del seu habitatge habitual, per a poder fer efectiu el desnonament.»

• Les famílies tenen moltes dificultats en el moment de la sol·licitud, malgrat reunir amb tots els requisits per a accedir a la mesa. Això es deu a la utilització dels serveis socials com a primer filtre de preselecció, innecessari, quan haurien de facilitar el tràmit.

• La desinformació general també pretén fer-nos creure que només podem optar a un pis de la mesa d’emergència si tens una ordre de desnonament, quan no és així perquè hi ha altres situacions emparades.

• Burocratització dels tràmits amb repeticions contínues de la documentació i no utilitzar la digitalització, tal com recull la Llei 39/2015.

• “Caselles” que Serveis Socials omplen en el moment de la sol·licitud sense informar a les famílies, com per exemple la que indica que la família està d’acord a desplaçar-se de municipi. 

• Entrega dels pisos en condicions precàries, sense subministraments bàsics (aigua, llum i gas) o amb plagues, firmes del contracte sense haver-hi fet una visita prèvia.

• Exclusió de les persones migrades a qui no se’ls permet l’accés ni la sol·licitud tot i haver patit un desnonament.

Per tot això exigim un Pla de Xoc immediat que contempli:

Respecte als protocols:

• Posar la mesa d’emergència a zero amb implicació i coordinació de la Generalitat amb la resta d’administracions i ajuntaments.
• Un canvi dels reglaments eliminant els requisits arbitraris i abusius, per altres d’homogenis i garantistes.
• Accelerar els temps d’espera de les sortides habitacionals a un mes, tal com exigeix el Síndic de Greuges de Catalunya.
• Una supervisió general de la Generalitat sobre la garantia de reallotjaments en mesa, per evitar abusos.
• Supervisió per part de la Generalitat del funcionament de les meses locals, hi ha onze municipis que la tenen, en especial per a famílies on hi ha infants i per garantir el compliment del deure de reallotjament adequat establert a l’article 5.6 de la Llei 24/2015.
• Incloure en el protocol d’accés a la mesa d’emergència a aquelles famílies que encara no tenen residència.
• Incloure a les famílies desnonades de locals sense cèdula d’habitabilitat
• Els reallotjaments en curs no haurien de superar la setmana de resolució, havent-hi habitatges buits.
• Oferir reallotjament temporal amb bon estat de salubritat, sense plagues i amb servei de cuina.
• No permetre que el nucli familiar quedi separat, inclosos els seus animals.
• Que l’estada al reallotjament temporal sigui sempre al mateix lloc i al municipi propi, evitar trasllats constants com els actuals i sense desactivar-los fins que hi hagi una sortida habitacional definitiva.
• Facilitar l’accés als guardamobles propers al reallotjament temporal, no com ara, que poden arribar a estar a municipis diferents i sense accés als estris personals que no tenen cabuda a les habitacions.

Respecte als habitages:

• Ampliació del parc públic d’habitatge començant per recuperar l’habitatge en mans de la SAREB i per l’habitatge buit en mans de fons voltor i la banca. Mitjançant el tempteig i retracte, el programa Reallotgem, la cessió obligatòria o expropiació dels pisos buits de grans propietaris.
• Forçar als grans propietaris a oferir el lloguer social com marca la llei per evitar la despesa de fons públics.
• Augment i contundència en l’aplicació de les sancions per incompliment de la llei.
• Invertir els imports recaptats amb les sancions per ampliar el parc públic d’habitatge.

Les famílies no poden esperar més. Els temps de les excuses ha passat. No tindrem habitatge públic, però tenim més pisos buits en mans de voltors que famílies desnonades. El nou Govern no pot continuar mirant a una altra banda com fins ara!

Per les persones desnonades, per les víctimes de violència de gènere, per les famílies en infrahabitatge, necessitem i exigim una mesa d’emergència a zero! Per què no hi ha emergència més gran que no tenir una ‘’mesa’’ o posar el plat!