Les PAHs ens posicionem frontalment en contra dels canvis legislatius que proposa el PSOE per a fer fora a famílies de les seves cases ocupades en 48 hores.
Avui recollim dels mitjans de comunicació la proposta d’esmena del PSOE al projecte de Llei Orgànica d’eficiència organitzativa del servei públic de Justicícia, pel que s’introdueix un nou article <<544 sexies>> que modifica la Llei d’Enjudiciament Criminal. Amb aquesta modificació, el jutge podrà manar el desallotjament en el termini màxim de 48 hores des de la petició a instància legítima o des de la remissió de l’atestat policial. És una proposta que el PSOE ha copiat a la ultradeta de VOX i al PP.
Aquesta esmena, suposadament, ha de servir per combatre les ocupacions conflictives. Com ja hem vingut explicant al llarg del temps, això és clarament fals. Per una banda, les ocupacions conflictives son una part minoritària sobre el total d’ocupacions (10-25%). Certament, hi ha persones i fins i tot grups organitzats que s’aprofiten de la situació per mercadejar amb les ocupacions i treure’n profit. Això causa una sensació d’inseguretat als nostres veïnats. No obstant, les mesures proposades pel PSOE no afronten aquesta problemàtica, donat que l’objecte de les mesures no son les persones que mercadegen amb els habitatges sinó les persones que hi viuen.
Actualment, la ocupació és la única sortida de moltíssimes famílies de l’Estat Espanyol que no poden accedir a un pis de lloger ni compra degut als seus ingressos i als problemes estructurals del mercat de l’habitatge. No els queda una altra sortida que ocupar un pis a un gran tenidor o al banc. A dia d’avui, el part públic d’habitatge és d’un irrisori 1,1% del total d’habitatges, i amb aquesta misèria es impossible donar sortida a totes les famílies que no tenen accés a un habitatge digne com bé mostren les dades de risc de pobresa (27,8%).
Ens trobem amb una situació en la que l’accés a l’habitatge és clarament impossible per a moltes famílies, sense solucions per part de l’administració i que hi ha 3,4 milions de pisos buits al territori de l’estat espanyol segons l’INE. Fins que l’administració no arrecli el problema, ho haurem de seguir fent nosaltres i les famílies a través de l’acció directa.
Volem desmuntar també alguns mites que la premsa no es cansa de repetir: en el cas que algú entri a casa teva mentres compres el pa, es considera una violació del domicili (allanamiento de morada) i la llei en aquests casos ja és molt ràpida i molt dura contra els que la infringeixen; és més, els casos evidentment són baixíssims (285 condemnes el 2018, que no tenen perquè correspondre amb gent que es volia quedar al domicili per ocupar-lo). Estem parlant d’habitatges buits des de fa més de 2 anys, com recull la llei, i per tant no hi ha un perjudici directe contra la propietat donat que aquesta ja es trobava en desús.
El perfil de la ocupació a Espanya es molt diferent de com el pinten els mitjans. EL 61% de les famílies que es veuen forçades a ocupar un habitatge tenen menors a càrrec i el 74% de les persones que ocupen son dones. El 93% de les persones que ocupen un habitatge buit viuen per sota del llindar de la pobresa. A més, el 82% dels habitatges ocupats a Catalunya son propietat de bancs i grans tenidors. Com es pot veure, la ocupació es fa per necessitat i no afecta als domicilis de tercers.
Si aquesta proposta prospera, ens trobarem que moltes famílies que actualment poden subsistir vivint en pisos ocupats de bancs i grans tenidors aniran directament al carrer, amb un augment del barraquisme i els infrahabitatges, com ara tendes de campanya, caravanes amagades i assentaments il·legals.
La proposta parla d’avisar als serveis socials. Això, com hem vist a Catalunya, és una bona mesura; no obstant, no resol el problema de fons, doncs les famílies van a serveis socials i aquests no tenen mai pisos d’emergència. Per tant, els envien una setmana a la pensió i després al carrer. Ara mateix és impossible que serveis socials puguin atendre per complet el problema d’habitatge del país, ni tampoc a les 262 mil persones que estan ocupant (I. Cerdà). Amb polítiques decidides a llarg termini es podrien esmenar algunes de les problemàtiques estructurals de l’habitatge a l’Estat Espanyol, però aquestes mesures no hi son ni se les espera. A curt termini, l’única solució que trobem és la de seguir recuperant pisos de bancs i fons voltor.
Aquestes mesures responen a uns interessos clars: els dels grans propietaris d’habitatges, especialment els fons voltor. Els bancs han tornat a fer hipoteques i es un bon moment per a que els voltors es desprenguin dels habitatges quevan arrabassar a tantes famílies treballadores durant la passada crisis econòmica. I clar, necessiten fer fora a les famílies que hi viuen per a augmentar els seus beneficis. En cap cas les mesures van dirigides a protegir els habitatges de qui ha pagat religiosament una hipoteca o un lloguer amb suor i llàgrimes. Però és el que ens volen fer creure.
Per tots aquests motius, ens posicionem en contra de les mesures del PSOE per acabar amb l’ocupació. Prou de criminalitzar les ocupacions. Treballem per aconseguir lloguers socials per a totes les persones que ho necessiten i per a expropiar a bancs i grans propietaris els seus pisos buits per al parc públic d’habitatge. Defensem el nostre dret a un habitatge digne, es hora de recuperar la funció social de l’habitatge!
Gent sense casa, i cases sense gent? Ni parlar-ne! Organitza’t a la teva PAH més propera.
Juntes, Sí se puede!
Cast
Comunicado de las PAH’s en contra de los cambios legislativos que propone el PSOE para hechar a ocupas en 48 horas.
Las PAH’s nos posicionamos frontalmente en contra los cambios legislativos que propone el PSOE para echar las familias de sus casas ocupadas en 48 horas
Hoy recogemos en los medios la propuesta de enmienda del PSOE al proyecto de Ley Orgánica de eficiencia organizativa del servicio público de Justicia, por el que se introduce un nuevo artículo 544 sexies que modifica la Ley de Enjuiciamiento Criminal. Con esta modificación, el juez podrá acordar el desalojo en el plazo máximo de 48 horas desde la petición a instancia de parte legítima o desde la remisión del atestado policial. Es una propuesta que el PSOE ha copiado a la ultraderecha de VOX i el PP.
Esta enmienda supuestamente debe servir para combatir las ocupaciones conflictivas. Como ya hemos venido explicando a lo largo del tiempo esto es claramente falso. Por un lado las ocupaciones conflictivas són una parte minoritaria sobre el total de ocupaciones (10-25% inst cerdà). Ciertamente, hay personas e incluso grupos organizados que se aprovechan de la situación para mercadear con las ocupaciones y sacarles provecho. Esto causa una sensación de inseguridad en nuestros vecindarios. No obstante, las medidas propuestas por el PSOE no afrontan esta problemática, puesto que el objeto de las medidas no son las personas que mercadean con las viviendas sino las personas que viven en ellas.
Actualmente la ocupación es la única salida de muchísimas familias del Estado Español que no pueden acceder a un piso de alquiler ni compra debido a sus ingresos y a los problemas estructurales del mercado de la vivienda. No les queda otra salida que ocupar un piso a un Gran Tenedor o Banco. A día de hoy el parque público de vivienda es del (1,1% ft vanguardia) y con esta miseria es impossible dar salida a todas las familias que no tienen acceso a una vivienda digna como muestran los datos de riesgo de pobreza (27,8% INE).
Nos encontramos con una situación en la que el acceso a la vivienda es claramente impossible para muchas familias, sin solución por parte de la administración y con 3,4 Millones de pisos vacíos en España según el INE. Mientras la administración no arregle el problema lo tendremos que seguir haciendo nosotras y las famílias a través de la acción directa.
Queremos desmontar también algunos mitos que la premsa no se cansa de repetir:
en el caso que te entren a casa mientras vas a comprar el pan eso es un allanamiento de morada y la ley en esos casos es muy rápida y muy dura contra los que la practica; es más, los casos evidentemente són bajísimos (285 condenas en 2018, que no corresponden necesariamente con gente que quería ocupar el domicilio). Estamos hablando de viviendas vacías desde hace 2 años como recoge la ley y por lo tanto no hay un perjuicio directo hacia la propiedad que ya estaba en desuso.
El perfil de ocupación en españa es muy distinto de como lo pintan los medios. El 61% (El país) de las familias que se ven forzadas a ocupar una vivienda tienen menores a cargo y que el 74%(idem) de las personas que ocupan son mujeres. El 93%(idem) de las personas que ocupan una vivienda vacía viven por debajo del umbral de la pobreza. Además, el 82%(idem) de las viviendas ocupadas en Cataluña son propiedad de bancos y grandes tenedores. Como se puede ver la ocupación se hace por necesidad y no afecta a las viviendas de terceros.
Si esta propuesta sale adelante nos encontraremos que muchas familias que actualmente pueden subsistir viviendo en pisos ocupados de bancos y grandes tenedores van a ir directamente a la calle, con un aumento del barraquismo y de las infraviviendas como tiendas de campaña, caravanas escondidas y asentamientos ilegales.
En la propuesta se habla de que habrá que avisar a los servicios sociales. Esto, como ya hemos visto en Catalunya, es una buena medida; no obstante, no arregla el problema de fondo, pues las familias van a servicios sociales y estos no tienen ningún piso de emergencia. Por lo tanto, les envian una semana a la pensión y luego a la calle. Ahora mismo es impossible que servicios sociales puedan atender por completo el problema de vivienda del país, ni tampoco a las 262mil personas que estan ocupando (Institut cerdà). Con políticas decididas a largo plazo se podrían subsanar algunos de los problemas estructurales de la vivienda en el Estado Español, pero estas medidas ni están ni se las espera. A corto plazo, la única solución que nos encontramos es la de seguir recuperando viviendas de bancos y fondos buitre.
Estas medidas responden a unos intereses claros: el de los grandes propietarios de viviendas, especialmente de los fondos buitre. Los bancos han vuelto a dar hipotecas y es un buen momento para que los buitres se desprendan de los pisos vacíos que arrebataron a tantas familias trabajadoras durante la anterior crisis económica. Y, claro, necesitan echar a las familias que en ellas viven para aumentar sus beneficios. En ningún caso las medidas van dirigidas a proteger las viviendas de quien ha pagado religiosamente una hipoteca o un alquiler con el sudor de su frente.
Por todas estas razones nos posicionamos en contra de la medida que propone el PSOE para acabar con la ocupación. Basta de criminalizar las ocupaciones. Trabajemos por conseguir unos alquileres sociales para todas las personas que lo necesiten y para que expropiemos a los bancos y grandes propietarios sus pisos vacíos para el parque público de vivienda. Defendamos nuestro derecho a vivienda digna, ¡es la hora de recuperar la función social de la vivienda!
¿Casas sin gente y gente sin casa? ¡Ni hablar! Organízate en tu PAH más cercana.
¡Juntas Sí Se Puede!
