Aquesta llei, que s’aprovaria demà si el PSC suma el seu vot, serviria per habilitar a comunitats de veïns i ajuntaments a instar desnonaments 

Vincular l’ocupació amb la delinqüència estigmatitza encara més  les persones vulnerables desnonades i abandonades per les institucions

Les PAHs de Catalunya i el Grup Promotor de la Llei 24/2015 hem convocat avui una roda de premsa al Parlament de Catalunya per denunciar que la proposició de llei de Junts per Catalunya -amb els vots assegurats de Ciutadans, PP i VOX- per combatre la “ocupació delinqüencial” tindrà com a resultat la criminalització i estigmatització de famílies en situació de vulnerabilitat que ocupen en precari perquè no tenen altres vies d’accés a un habitatge.

La proposició de llei de Junts, que només afectaria pisos de grans tenidors, inclouria en el Codi Civil una via especial amb la qual una comunitat de propietaris podria acabar demandant als jutjats ocupacions que “alterin greument la convivència, l’ordre públic o posin en perill la seguretat o la integritat de l’immoble” per aconseguir el desallotjament. També pretenen modificar la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge perquè pugui fer-ho l’Administració.

Si bé el seu objectiu “oficial” seria actuar en l’ocupació delinqüencial d’habitatges amb suposada alteració de la convivència veïnal, les entitats que defensem l’habitatge entenem que aquesta mesura és un absolut despropòsit amb finalitats electoralistes i que alimenta la campanya dels grans lobbies de crear “alarma social” evitant mesures pro dret a l’habitatge . El més irresponsable és que només servirà per estigmatitzar encara més a les famílies vulnerables, promovent, a més, la desconfiança dins els edificis i que les pròpies veïnes puguin demanar desnonar-les.

Junts, la dreta i la ultradreta  agiten el fantasma de l’ocupació delinqüencial ara a Catalunya: es sumarà el PSC?

No és la primera vegada que des de la PAH denunciem l’agitació del fantasma de l’ocupació delinqüencial amb finalitats electorals i amb la intenció de desviar el focus de l’emergència habitacional que obliga a aquelles persones amb menys ingressos a ocupar. El passat mes de novembre vam iniciar un cicle de mobilitzacions quan els socialistes van anunciar una proposta per modificar la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim) que permetria als jutges desallotjar famílies de forma cautelar en 48 hores simplement per no tenir títol habilitant per ocupar un immoble.

Per altra banda, també ens hem vist obligades a assenyalar col·legis professionals com el Col·legi d’Advocats de Barcelona, qui en els últims mesos s’ha dedicat a organitzar seminaris i congressos sobre “okupació” des d’una perspectiva sesgada i sobredimensionant les xifres de l’impacte que l’ocupació té en la convivència veïnal. Tots aquests esforços tenen un objectiu molt clar: agitar la por entre la població cap a un fenomen que no és altra cosa que el resultat d’anys de polítiques d’habitatge que només han beneficiat a bancs i fons voltor, que especulen amb l’habitatge i desnonen a les famílies vulnerables, a banda de que són els principals tenidors de pisos buits a Catalunya, més 30.000 segons dades de Crític

Les dades demostren una relació clara entre ocupació i pobresa. Per això des de la PAH tenim clar que la millor manera d’evitar que una família es vegi obligada a viure en precari és garantint-li un habitatge digne. Junts i PSC ho saben, ja que aquests dos partits precisament van ser els que van votar a favor de les lleis catalanes antidesnonaments (Lleis 1/2022 i 24/2015), que precisament ofereixen eines per poder facilitar l’accés a l’habitatge i disminuir aquesta ocupació que tant els preocupa. 

Per què segueixen insistint en comprar el discurs a l’ultradreta i en acarnissar-se amb les famílies més vulnerables en comptes de treballar per evitar que aquestes hagin d’ocupar? Es sumarà el PSC a la coalició Junts-CS-PP-VOX sense garantir almenys que no afecti a les persones que, per pura necessitat, ocupen pisos de grans tenidors?

Exigim als grups polítics que votin no a aquesta “llei estigmatitzadora”! I com a mínim, per decència, que garanteixin que no es pugui aplicar a les qui menys tenen.

Ja és hora que els veritables responsables de que milers de famílies hagin d’ocupar pisos buits de grans propietaris, assumeixin que han fallat i reaccionin.

Exigim dret a l’habitatge!