Mancant conèixer els detalls de la llei d’habitatge, des de la PAH creiem que aquest acord continua sense solucionar els principals problemes a l’hora de garantir el Dret a l’Habitatge i que encara ha de millorar molt
- L’acord segueix sense incloure mesures per a les persones hipotecades mentre l’euríbor continua pujant
- L’obligatorietat de sotmetre’s a una mediació no implica que no es pugui continuar desnonant als que no poden pagar un habitatge
Avui hem conegut un nou acord entre Esquerra Republicana, EH Bildu i el Govern d’Espanya sobre la futura llei per al Dret d’Habitatge. En una roda de premsa convocada d’urgència aquest matí, totes dues formacions han desgranat les modificacions que han impulsat al nou text d’acord amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i, segons han aclarit els portaveus dels dos partits, amb l’aprovació tant del PSOE com d’Unidas Podemos.
La nostra valoració inicial −mancant conèixer amb detall el text pactat− des de la PAH és la següent: l’acord anunciat avui no canvia el fet que la futura llei continua sense acabar amb els desnonaments de persones vulnerables que no tenen una alternativa habitacional. Tot i les reclamacions dels moviments socials per a implementar mesures −com l’obligatorietat, per a grans propietaris, d’oferir lloguer social a les famílies que acreditin vulnerabilitat−, el projecte de llei d’habitatge, malgrat l’acord, únicament allarga els processos de desallotjament fins als 2 anys −la qual cosa es tradueix a allargar l’agonia per a les famílies afectades− i només obliga els propietaris a sotmetre’s a una mediació, la resolució de la qual no tenen per què respectar.
És a dir: que grans tenidors com a bancs i fons voltor podran continuar desnonant sense cap classe d’obligació o penalització.
Així mateix, ens preocupa que el nou acord contempli l’ús dels fons del Pla Estatal d’Habitatge per pagar els reallotjaments de les famílies desnonades o fins i tot lloguers socials “bonificats”, cosa que a la pràctica consistirà en un altre nou traspàs de diners públics a les mans de grans tenidors com a bancs i fons voltor, en comptes d’obligar-los a corresponsabilitzar-se de l’emergència habitacional actual i a mobilitzar els seus habitatges buits.
El govern i els partits han d’acceptar el fet que en aquest país no hi ha habitatge públic i, per tant, l’Administració no té alternatives per a aquelles famílies que, per una raó o una altra, no puguin procurar-se un habitatge.
A més, lamentem que les famílies hipotecades s’hagin quedat fora d’aquest acord i de la futura llei en general. L’Euríbor ha tancat el mes de març en un 3,67%, fet que implica pujades de fins a 300€ mensuals, i a les nostres assemblees ja han arribat algunes famílies que han deixat de pagar o preveuen que ho faran pròximament.
Fins ara el govern només ha pres mesures cosmètiques, com el mal anomenat escut social, o bé la reedició de l’acord de bones pràctiques bancàries, l’adhesió de les quals per part dels bancs ni tan sols és obligatòria i els supòsits d’aplicació dels quals són irreals.
Un altre fet que ens preocupa és la manca de mecanismes per a mobilitzar tots aquells habitatges buits i que segueixi sense abordar-se el fet que tenim una immobiliària pública, la Sareb, que el Govern ha deixat en mans dels fons voltor i el patrimoni del qual està sent venut, en comptes de posar tots aquests habitatges a la disposició de les comunitats autònomes i augmentar així el parc públic d’habitatge.
D’altra banda, des de la PAH reivindiquem aquells petits avenços que s’han fet al projecte de llei d’habitatge gràcies a la pressió dels moviments socials agrupats en la Iniciativa Llei Habitatge, com la prohibició dels desnonaments amb data oberta −una vulneració flagrant de drets que suposava una autèntica tortura per a les afectades−, la rebaixa de la definició “grans propietaris” als que tenen 5 habitatges en comptes de 10 i el blindatge de les competències de les comunitats autònomes, que podran continuar desenvolupant lleis que ja han demostrat la seva eficàcia a l’hora d’aturar desnonaments, i corresponsabilitzar bancs i fons voltor gràcies al lloguer social.
És el cas de la Llei Antidesnonaments a Catalunya, que ha evitat entre 5.000 i 11.000 desnonaments en el temps que ha estat en vigor i que actualment ha estat recorreguda davant del Tribunal Constitucional pel mateix Govern; mancant conèixer els detalls, aquest anunci obre la porta al fet que mesures com la catalana tinguin encaix en la legislació estatal i que per fi puguin demostrar la seva efectivitat a mitjà i llarg termini.
En definitiva, si bé valorem el fet que per fi s’estiguin fent passos per a aprovar una llei d’habitatge que ja acumula uns retards insuportables a causa de l’entossudiment de partits com el PSOE, entenem que les mesures recollides a l’acord anunciat per ERC i EH Bildu són manifestament insuficients.
Creiem que encara queda molt marge de millora perquè la futura Llei d’Habitatge sigui real i efectiva, i per això exigim a tots els partits que al seu dia es van comprometre amb els moviments socials, que negociïn més millores abans d’atorgar el seu vot favorable a la Llei.
Per part nostra, en els pròxims dies examinarem detingudament les mesures del nou acord i donarem la informació necessària per a evitar que s’enganyi la població amb discursos triomfalistes que no tenen efecte real en la vida de la ciutadania.
Seguirem la campanya de denuncia i senyalització per donar a conèixer com estan les coses. La primera llei d’habitatge de la democràcia no pot quedar-se en un declaració d’intencions.
Cast
La futura Ley de Vivienda no acaba con los desahucios de personas vulnerables
El acuerdo sigue sin incluir medidas para las personas hipotecadas mientras el Euríbor sigue subiendo
A falta de conocer los detalles, desde la PAH creemos que este acuerdo sigue sin solucionar los principales problemas a la hora de garantizar el Derecho a la Vivienda y que aún debe mejorar mucho
Hoy hemos conocido un nuevo acuerdo entre Esquerra Republicana, EH Bildu y el Gobierno de España sobre la futura Ley para el Derecho a la Vivienda. En una rueda de prensa convocada de urgencia esta mañana, ambas formaciones han desgranado las modificaciones que han impulsado en el nuevo texto de acuerdo con el Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana y, según han aclarado los portavoces de ambos partidos, con la aprobación tanto del PSOE como de Unidas Podemos.
Nuestra valoración inicial −a falta de conocer con detalle el texto pactado− desde la PAH es la siguiente: el acuerdo anunciado hoy no cambia el hecho de que la futura ley sigue sin acabar con los desahucios de personas vulnerables que no tienen una alternativa habitacional. A pesar de las reclamaciones de los movimientos sociales para implementar medidas −como la obligatoriedad, para grandes propietarios, de ofrecer alquiler social a las familias que acrediten vulnerabilidad−, el proyecto de ley, a pesar del acuerdo, únicamente alarga los procesos de desalojo hasta los 2 años −lo cual se traduce en alargar la agonía para las familias afectadas− y solo obliga a los propietarios a someterse a una mediación, cuya resolución no tienen por qué respetar. Es decir: grandes tenedores como bancos y fondos buitre podrán seguir desahuciando sin ningún tipo de obligación o penalización. Asimismo, nos preocupa que el nuevo acuerdo contemple el uso de los fondos del Plan Estatal de Vivienda para pagar los realojos de las familias desahuciadas o incluso alquileres sociales “bonificados”, lo que a la práctica consistirá en otro nuevo traspaso de dinero público a manos de grandes tenedores, como bancos y fondos buitre, en vez de obligarlos a corresponsabilizarse de la actual emergencia habitacional y a movilizar sus viviendas vacías. El gobierno y los partidos tienen que aceptar el hecho de que en este país no hay vivienda pública y, por tanto, la Administración no tienen alternativas para aquellas familias que, por una razón u otra no puedan procurarse una vivienda.
Además, lamentamos que las familias hipotecadas se hayan quedado fuera de este acuerdo y de la futura ley en general. El Euríbor ha cerrado el mes de marzo en un 3,67%, lo que implica subidas de hasta 300€ mensuales, y a nuestras asambleas ya han llegado algunas familias que han dejado de pagar o prevén que lo harán próximamente. Hasta ahora el gobierno solo ha tomado medidas cosméticas, como el mal llamado escudo social, o bien la reedición del código de buenas prácticas bancarias, cuya adhesión por parte de los bancos ni siquiera es obligatoria y cuyos supuestos de aplicación son irreales.
Otro hecho que nos preocupa es la falta de mecanismos para movilizar todas aquellas viviendas vacías y que siga sin abordarse el hecho de que tenemos una inmobiliaria pública, la Sareb, que el Gobierno ha dejado en manos de los fondos buitre y cuyo patrimonio está siendo vendido, en vez de poner todas esas viviendas a disposición de las comunidades autónomas y aumentar así el parque público de vivienda.
Por otra parte, desde la PAH reivindicamos aquellos pequeños avances que se han hecho en el proyecto de ley gracias a la presión de los movimientos sociales agrupados en la Iniciativa Ley Vivienda, como la prohibición de los desahucios con fecha abierta −una vulneración flagrante de derechos que suponía una auténtica tortura para las afectadas−, la rebaja de la definición “grandes propietarios” a quienes tienen 5 viviendas en vez de 10 y el blindaje de las competencias de las comunidades autónomas, que podrán seguir desarrollando leyes que ya han demostrado su eficacia a la hora de detener desahucios, y corresponsabilizar a bancos y fondos buitre gracias al alquiler social. Es el caso de la Ley Antidesahucios en Cataluña, que ha evitado entre 5.000 y 11.000 desahucios en el tiempo que ha estado en vigor y que actualmente ha sido recurrida ante el Tribunal Constitucional por el propio Gobierno; a falta de conocer los detalles, este anuncio abre la puerta a que medidas como la catalana tengan encaje en la legislación estatal y que por fin puedan demostrar su efectividad a medio y largo plazo.
En definitiva, si bien valoramos el hecho de que por fin se estén dando pasos para aprobar una ley que ya acumula unos retrasos insoportables debido a la cerrazón de partidos como el PSOE, entendemos que las medidas recogidas en el acuerdo anunciado por ERC y EH Bildu son manifiestamente insuficientes. Creemos que todavía queda mucho margen de mejora para que la futura Ley de Vivienda sea real y efectiva, y por ello exigimos a todos los partidos, que en su día se comprometieron con los movimientos sociales, a que negocien más mejoras antes de otorgar su voto favorable a la Ley.
Por nuestra parte, en los próximos días examinaremos detenidamente las medidas del nuevo acuerdo y daremos la información necesaria para evitar que se engañe a la población con discursos triunfalistas que no tienen efecto real en la vida de la ciudadanía.
